L'ona
verda

Ponderant el creixement de les plantes

No hi ha una forma establerta de mesurar com evoluciona l'ona verda al llarg del temps. Per a la temperatura global normalment fem servir una mitjana, i per al gel marí els científics mesuren la seua extensió. La nostra idea és ben diferent: tractem el verdor de la vegetació com si foren pesos distribuïts de manera desigual sobre la superfície terrestre. A mesura que aquesta ona verda es desplaça amb les estacions, podem seguir el canvi del centre de massa: el centroide de l'ona verda de la Terra.

El centre de gravetat

Imagina't la Terra com un model en miniatura, al qual s'afegeixen pesos sobre la superfície segons la densitat de la vegetació. Si aquest model en miniatura de la Terra es ficara en un poal d'aigua, s'inclinaria cap al centre del pes, que en realitat es troba dins de l'esfera, no sobre la seua superfície. → Explorador 3D del centroide

Viridistici austral

Al començament de l'any és estiu a l'hemisferi sud i hivern a l'hemisferi nord. Al voltant de febrer, la vegetació arriba al màxim verdor en gran part del sud, mentre que els ecosistemes del nord romanen en gran mesura inactius. En aquest moment el centre de l'ona verda es desplaça fins a la seva posició més austral. A aquest instant en diem 'viridistici' (del llatí viridis, que significa “verd”), de manera anàloga a com els solsticis marquen les posicions extremes del Sol.

Viridistici boreal

El màxim de verdor a l'hemisferi nord sol assolir-se a mitjans o a finals de juliol. La trajectòria que es presenta ací correspon a la mitjana del període 2000–2023, encara que a la pràctica el creixement de la vegetació varia d'un any a l'altre i deixa entreveure canvis de fons a llarg termini —com s'explica més endavant—. Com passa amb el viridistici austral, el viridistici boreal es produeix aproximadament un mes després del solstici —el 20 o 21 de juny i el 20 o 21 de desembre, respectivament—. Aquest desfasament respon alhora que necessiten les plantes per convertir laugment de la radiació solar en noves fulles i creixement vegetal.

Equivírids

L'equinocci marca el moment que el dia i la nit tenen la mateixa durada. Tot i això, la verdor de la vegetació no segueix aquest patró de forma exacta, ja que el creixement de les plantes està influït per molts factors més enllà de la llum solar. Per això, definim el equivirid com l'instant en què el centroide de l'ona verda es desplaça més ràpidament entre hemisferis. En altres paraules, és el punt de transició més accelerada de la verdor des del nord cap al sud, o viceversa.

Rastrejant l'ona verda

Les dades satel·litàries sobre la verdor de la vegetació —utilitzada habitualment com a indicador de la salut de les plantes— permeten traçar una trajectòria senzilla de l'ona verda. De mitjana, aquest recorregut s'estén des de les proximitats de l'equador, davant de la costa d'Àfrica occidental, fins al voltant dels 70 graus de latitud nord, a Escandinàvia.
Aquestes latituds reflecteixen l'extensió més gran de les masses continentals de l'hemisferi nord, que tendeixen a desplaçar el centre de l'ona cap al nord, en contrast amb les superfícies terrestres més limitades situades al sud de l'equador.
Encara que l'ona verda avança principalment de nord a sud, també presenta oscil·lacions d'est a oest. Aquest moviment lateral es produeix perquè determinades regions “tiren” del centroide cap a la seva direcció a mesura que la vegetació comença a reverdir-hi.

Desplaçament cap al nord-est

Quan s'analitza l'evolució any a any. 2000 i 2023—, en lloc de fixar-se en el valor mitjà, s'observa un desplaçament clar del centre de l'ona verda cap al nord-est. Als primers anys, aquest se situava més al sud ia l'oest, mentre que als més recents apareix cada vegada més al nord i a l'est.
Aquest patró reflecteix transformacions de llarg abast impulsades tant pel canvi climàtic com per l'activitat humana, com l'expansió o la pèrdua de massa forestal. A això s'hi afegeix l'augment de la freqüència de les sequeres —especialment en regions com Amèrica del Sud—, que també té un paper clau.
Aquests desplaçaments tenen conseqüències profundes per als ecosistemes: afecten, per exemple, el calendari de les migracions de les aus i la capacitat dels boscos per absorbir i emmagatzemar carboni.

2000

Per exemple, ací s'ubicava el viridistici austral l'any 2000…

2023

… i ací és on es trobava el 2023.

El desplaçament cap a l'est en la tendència del viridistici es podia esperar, atès que grans regions del veriment global es concentren a l'Índia, la Xina i Europa. Això fa que l'ona verda sigui atreta en aquestes direccions. Tot i això, vam fer una troballa inesperada: la tendència del viridistici de l'hemisferi sud no només es desplaça cap al nord, sinó que a més és més intensa que la de l'hemisferi nord. Això és sorprenent perquè s'esperava un moviment moderat cap al sud que reflectís el comportament del viridistici boreal.

Aquesta diferència podria explicar-se per l'allargament de les estacions de creixement a l'hemisferi nord, on les grans masses continentals fan que fins i tot lleugers augments de la verdor hivernal aconsegueixin compensar el desplaçament cap al sud. En canvi, a l'hemisferi sud aquest avenç podria veure's frenat per l'increment de les sequeres i pels processos de “pardejament” de la vegetació, és a dir, una degradació o debilitament de la vegetació que perd cobertura i vitalitat.
→ Enverdiment global

Projecció a futur

Diversos models climàtics independents coincideixen en els seus resultats i apunten que el desplaçament de l'ona verda cap al nord continuarà, independentment de l'escenari climàtic que es contemple. → Explorador de futurs

Aquesta visualització interactiva permet als usuaris explorar la dinàmica estacional i els desplaçaments a llarg termini de l'ona verda de la vegetació terrestre.

Referència científica: Mahecha, M. D., Kraemer, G., Reinhardt, M., Montero, D., Gans, F., Bastos, A., Feilhauer, H., Flik, I., Ji, C., Kattenborn, T., Migliavacca, M., Mönks, M., Quaas, J., Sippel, S., Walther, S., Wieneke, S., Wirth, C., & Camps-Valls, G. (2026). Accelerated north-east shift of the global green wave trajectory. Proceedings of the PNAS. https://doi.org/10.1073/pnas.2515835123

Disseny interactiu: Ida Flik 🡥

Implementació Ida Flik 🡥 i Maximilian Söchting 🡥

Finançament: Aquest treball és un projecte de la Universitat de Leipzig. Els autors agraeixen a l'Agència Espacial Europea el finançament dels projectes DeepESDL i DeepFeatures.